Derry, cap canvi
Irlanda del Nord

Al punt de mira de la UVF (Ulster Volunteer Force), l'intent frustrat d'una nova pintada. Es fa fosc, les mares criden els seus fills perquè tornin a casa, ja és massa tard per jugar al carrer. Per les joves, cada nit hi ha festa, sempre són a temps d'anar a prendre la darrera Guinness. Bogside s'adorm, de nou amb el mateix somni de cada nit: esdevenir Derry lliure.
A l'altre costat del riu Foyle, el benestant barri de Waterside es desperta amb la música de la comparsa Killaloo Londonderry. Com cada any, orangistes d'arreu celebren l'Annual City Grand Sunday Service. L'ordre del Grand Orange Lodge desfila per la ciutat, es prepara per la gran jornada de celebració dels 319 anys de la Batalla del Boyne. Al blau, blanc i vermell, s'hi afegeix el taronja més alarmant, no hi ha lloc pel verd.
Marcada per una llarga història, avui dia, Derry rep al visitant amb una supèrflua germanor entre protestants i catòlics, entre britànics i irlandesos. Però només fa falta un passeig per la ciutat emmurallada per adonar-se que el conflicte d'Irlanda del Nord encara és ben viu: els colors són símbols d'identitat. Així el Bogside (famós pel dramàtic episodi del Bloody Sunday) es tenyeix de verd, blanc i taronja, mentre que Cityside o Waterside són blaus, blancs i vermells. Armes a ambdues bandes. Murals a ambdues bandes. Uns defensant el no oblit de la història i reclamant drets i llibertat, els altres, amb esperit conqueridor, celebrant sense cessar el dia que van oprimir un poble, el dia que van fer callar tothom qui parlava gaèlic-irlandès, el dia que van disparar contra els qui defensaven els drets civils. 1971 - 2009, cap canvi.

Reportatge publicat al Setmanari de Comunicació Directa n.149 (Juliol 2009)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Text i fotos d'Alba Danés Derry, juny 2009